L'Estigma Roig

Un recull de contes i relats que tenen com a fil conductor la menstruació de la dona

L'escriptora

Em dic Maria Giberga, soc mestra jubilada i llicenciada en psicopedagogia. He fet cursos d’escriptura creativa a l’Ateneu Barcelonès amb l’itinerari de Conte i d'altres cursos i tallers d’escriptura creativa. Actualment, assisteixo a l’escriptori compartit del Roger Coch i formo part de l'associació d'escriptors i escriptores Verum Fictio.
He guanyat diversos premis en el concurs de Sant Jordi del meu poble i el 2n premi de relats curts Joana Raspall (2021). Aquest és el meu primer recull de contes que fa temps que tinc guardat al calaix i he decidit compartir amb vosaltres, del qual fem una performance amb el Col·lectiu Les Veus del Roure.

M’agrada llegir i gaudeixo experimentant amb l’escriptura. Sóc autora del conte infantil "On ets, Pol?", publicat per l’editorial Babidibú (2025), que tracta del dol i la pèrdua i de "Ull Clínic", un llibre que es troba a mig camí entre recull de relats i novel·la curta, que tracta de les aparences i els judicis que fem dels altres, publicat per l'editorial Comitia (2026). He guanyat el premi literari 7lletres amb el recull de relats "L'estiu en què la natura es va rebel·lar"(2025), que espero veure publicat ben aviat i el Premi Literari de Narrativa Curta del Casino de Granollers amb "La vella del mirall"(2026). En repòs, tinc una novel·la ambientada en els anys vuitanta que tracta de les dificultats de les relacions amoroses i actualment, ho estic intentant amb la novel·la negra.
Des de fa anys, recito poemes a Sant Joan Despí amb uns companys amants de la cultura.

Maria Giberga Zaragoza

L'Estigma Roig

La regla, la cosa, la dellonses, la mesada, la mestressa, la Pepa, la doña Juana, la tia, la tia Maria, la tia de València, la tia pintora, la tia roja, l’amiga, la roja, la reina roja, la ola carmesí, la colorà, la Bloody Mary, la luz roja, la cinco en reposo, la visita del mes, la destrossa calces, l’Andrés (el que viene cada mes), la Juana Meneses (la que molesta todos los meses), tenir allò, tenir allò de les dones, tenir els dies dolents, tenir els dies tontos, tenir la mala setmana, tenir el període, tenir visita, tenir lo del mes, tenir la lluna, tenir bandera vermella, estar de pintors, estar de carnaval, estar malalta, estar en els teus dies, estar en “aquells” dies, estar amb la marea roja,...

Un bon dia em vaig adonar que la vida de la dona està marcada per aquest estigma roig que ens acompanya al llarg dels anys i que ens afecta a totes en més o menys mesura i d’una manera o altra segons l’etapa de la vida, el lloc on ens ha tocat viure, els prejudicis de la societat on estem immerses i les nostres expectatives vitals. Una escriptora famosa que m’estimo molt em va dir una vegada que aquest recull era com un catàleg. Jo ho veig com una petita mostra del que sovint vivim i sentim les dones. Si n’hagués de fer un catàleg, aquest projecte no veuria mai la fi, perquè es poden escriure tantes històries com dones hi ha al món.